Consells psicològics: Addiccions i discapacitat

Com tots sabem, existeixen moltes substàncies que activen els centres cerebrals del plaer de diferents maneres, provocant un intens desig de consumir-les. Aquests desig pot arribar a esdevenir tan intens que acaba essent incontrolable i requereix una gran força de voluntat per evitar buscar-les constantment.

Les persones amb discapacitat són especialment susceptibles al consum compulsiu de productes addictius legals que, en la majoria de casos, prenen forma de tabac, cafè i alcohol, però també poden ser  coca-cola o altres refrescos amb sucre, pastes i dolços en general, etc.

Malgrat que tots som “víctimes potencials” dels nostres desitjos, aquest col·lectiu pateix una especial incidència degut a diversos factors. Per començar, ens trobem que en molts casos hi ha dificultats de comprensió sobre els efectes nocius d’aquests consums, així que costa entendre perquè, per exemple, “no hauria de prendre un cafè sempre que pugui permetre-m’ho, si és una cosa que em fa sentir bé”. Cal incidir en l’educació i aportar informació al respecte, de manera que puguin adonar-se dels perills que pot haver (càncer, obesitat, hipertensió, diabetis, cirrosi, etc.) però  la informació no aconseguirà un canvi per si mateixa. Ens trobem davant de persones que poden tenir un baix control dels seus impulsos, amb el que tot i saber que algun producte no els fa bé, no poden evitar consumir-lo. Cal mantenir un control estricte i una contenció conductual constant per evitar que caiguin en el consum una vegada i una altra.

La seguretat que senten en les rutines diàries també  juga un paper a favor de les conductes addictives, que es potencien amb les costums, com, per exemple, fumar sempre després de dinar o beure una copa quan surto amb els amics. Per això, cal fer un treball en intentar canviar les rutines ja que, d’altra banda, no podrem eliminar l’hàbit tòxic associat.

Per últim, un fet molt a destacar que, per desgràcia, afecta a gran part d’aquest col·lectiu, és el sentiment soledat i la manca de satisfacció gratificant. Quan hi ha mancances emocionals i vitals, apareix la necessitat de suplir-les amb allò que tenim més a l’abast. Quan hi ha algun element que ens fa sentir bé, encara que sigui de manera “artificial”, es converteix en quelcom molt atractiu si l’alternativa és el malestar i el sentiment de buidor interior. Com aquest efecte és efímer i no aconsegueix omplir realment, cal anar repetint la “dosi” amb regularitat. Així doncs, és important tenir en compte que una part molt efectiva per combatre les addiccions és poder donar a la persona sentit a la seva vida, l’acceptació per part de les persones que són importants per ella i tenir metes i objectius motivadors.

Tots aquests elements mencionats, tot i que afecten a tots els col·lectius per igual, prenen una rellevància especial en el cas de les persones amb discapacitat. Tenint-los en compte podem aconseguir ajudar-los a superar les addiccions d’una manera més eficaç.