EL SERVEI DE SUPORT A LA CAPACITAT JURÍDICA PER PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL RESPON ELS DUBTES
Volem ajudar-te a entendre la discapacitat intel·lectual amb 20 preguntes i respostes sobre la modificació de la capacitat jurídica.
Modificació de la capacitat, modificació de la capacitat jurídica, testament, curatela, patrimoni, tutors, administració de béns, procediment judicial… Són conceptes essencials per preveure el millor futur possible per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest són els dubtes més habituals que plantegen les famílies i els professionals vinculats a l’àmbit de la discapacitat.
Futur i modificació de la capacitat
Per què és important preveure el futur de les persones amb discapacitat intel·lectual?
Per evitar possibles situacions de desemparament o indefensió de la persona i assegurar-li una protecció quan els pares ja no se’n puguin fer càrrec.
Que és la modificació de la capacitat?
És un procés judicial que mitjançant una sentència reconeix que la persona no té la capacitat per autogovernar-se. La sentència determina l’extensió i els límits de la modificació. La modificació cal entendre-la en sentit positiu.
La modificació és sempre total? Que és la curatela?
No. Pot ser total o parcial. La sentència pot especificar en quins actes la persona és incapaç.
La curatela és una modificació parcial de la capacitat per a determinats actes. El curador, a diferència del tutor, no substitueix totalment la capacitat de la persona, sinó que la complementa. El curador només intervé en els actes que especifica la sentència o en aquells que marqui la llei.
Es perden drets?
No. La incapacitació no suposa necessàriament la pèrdua de drets de la persona: pot ser propietari, rebre una pensió, pot vendre i comprar… Però necessitarà l’assistència de qui el representi.
És el mateix el certificat de disminució que la modificació de mesures judicial?
No. El certificat de disminució és un document administratiu que permet accedir a diferents recursos.
Modificació de la capacitat jurídica
Què és la modificació de la capacitat jurídica?
Vetllar i representar la persona menor d’edat o declarada judicialment incapaç. El tutor té com a funcions assegurar la protecció de la persona, administrar i guardar els seus béns i, en general, vetllar perquè tingui una bona qualitat de vida.
Qui pot ser tutor?
Tota persona o entitat designada pels pares en testament o escriptura pública. En cas de no haver fet testament o escriptura pública, serà el jutge l’encarregat de designar el tutor.
Quan parlem de potestat parental prorrogada o rehabilitada?
Quan la persona té més de 18 anys, està incapacitada judicialment i els pares en són els representants. En canvi, parlem de tutela quan la representació recau en una altra persona o entitat tutelar.
Es pot deixar dit de manera expressa qui no es vol que sigui tutor?
Sí, mitjançant el testament o escriptura pública.
Pot començar la modificació de la capacitat jurídica abans que morin els pares?
Sí, en determinades circumstàncies i sempre que el jutge ho autoritzi
Tutelar vol dir viure també amb la persona?
No. És indiferent que tutor i tutelat convisquin per poder exercir el càrrec amb qualitat.
Què és la pretutela?
És la relació que s’estableix entre la família i l’entitat tutelar, un cop els pares han decidit que en un futur l’entitat sigui el tutor del seu fill –tant si ho han designat en el testament o escriptura pública com a primera opció o amb caràcter subsidiari. Aquest vincle promou el coneixement mutu de manera que, arribat el moment d’assumir la tutela per l’entitat, ja hi ha un coneixement previ entre l’entitat tutelar i la persona a tutelar.
L’exercici de la modificació de la capacitat jurídica està controlat o vigilat per algú?
Sí. La llei estableix mesures de vigilància i control. El tutor ha d’informar anualment de la situació personal i patrimonial del modificat de la capacitat jurídica, i demostrar una bona gestió i administració dels seus béns, així com una correcta atenció personal.
El tutor pot cobrar?
Sí, sempre que ho autoritzi el jutge.
El tutor hereta sempre del modificat de la capacitat jurídica?
No, el tutor hereta només si els pares ho han especificat en el testament
Què passa amb els béns de la persona assistida quan mort?
Els pares poden testar en nom del fill incapacitat. En cas de no fer-ho, queda regulat pel Codi de Successions.
Entitat tutelar d’adults
Que són les entitats tutelars?
Són persones jurídiques (fundacions, associacions,…) que reuneixen els requisits establerts per la legislació vigent i no tenen ànim de lucre.
Tenen com a finalitat la protecció, la cura i la defensa de les persones legalment incapacitades, per assegurar-les-hi una bona qualitat de vida i eliminar així l’angoixa dels pares sobre el futur dels seus fills.
Què fan en relació a la persona assistida?
Vetllar pel tutelat i cercar-li els recursos que li permetin viure amb una bona qualitat de vida.
Si la tutela la té una entitat, la família (germans, cosins, oncles…) perd el contacte amb la persona assistida?
L’entitat tutelar, sempre que sigui positiu per al tutelat, procura no trencar els lligams familiars i facilita el contacte i les visites amb els familiars o persones del seu entorn.
Quins serveis oferim a les famílies?
Informació sobre el funcionament del servei de tutela de l’entitat.
Orientació i/o tramitació dels processos d’incapacitació a pares i familiars.
Informació sobre qualsevol qüestió general i/o concreta de serveis, ajudes, recursos, etc.
Assessorament per a la tramitació de testaments o qualsevol altre acte notarial relacionat.
Assessorament als tutors per a la presentació de documentació al jutge.
Suport als tutors en qualsevol altre aspecte que els sigui necessari en l’exercici de les seves funcions.
EL CLUB LLEVANT RESPON ELS DUBTES
El Club Llevant es va crear l’any 1969 davant la necessitat de cobrir la demanda de les persones amb discapacitat intel·lectual en l’àmbit del lleure i el temps lliure i ha seguit oferint servei fins ara.
El Club Llevant pretén ser un espai de lleure adient per les seves capacitats i característiques, en el que, puguin passar els seu temps lliure gaudint en diversos espais d’intercanvis, tallers, vacances, etc. Proporcionant-los així una plataforma per millorar la seva autonomia personal i social, i que els faciliti la seva inclusió a la societat.
Que és el Club Llevant?
El Club Llevant és un servei d’oci per a persones amb discapacitat intel·lectual. Si voleu trobar més informació entreu al següent enllaç: https://www.aspanin.cat/club-llevant/.
Quin tipus d’activitats oferim?
Les activitats que s’ofereixen al Club Llevant són molt diverses, ja que es dóna resposta a les inquietuds, gustos i preferències dels participants.
Els quatre grans blocs que diferencien els continguts de les activitats de lleure són els àmbits del lleure que Dincat defensa:
o Àmbit Lúdic-esportiu: Reuneix aquelles pràctiques esportives formals-no formals i continuades que milloren la condició física i el benestar emocional, desenvolupades en el temps lliure i que busquen el gaudi personal. S’exclouen les activitats de rehabilitació.
o Àmbit Cultural: Engloba aquelles activitats que afavoreixen l’expressió artística i creativa i suposen la recreació de l’individu. Alguns exemples serien les activitats plàstiques (pintura, fotografia…), escèniques (teatre, dansa, titelles, circ i malabars..), hobbies i aficions (col·leccionisme, bricolatge, manualitats, jocs de taula…) i audiovisuals (cine, radio, televisió, música…).
o Àmbit Recreatiu: (lleure compartit) l’objectiu és la relació d’amistat i trobada amb l’altra persona i no tant l’activitat de lleure que es realitzi i el contingut d’aquesta.
o Àmbit Turisme: Activitats que realitzen les persones amb DID durant els seus viatges i estades (per ex. a través del programa de vacances estatal Imserso) a llocs diferents al seu entorn habitual, principalment en èpoques de vacances i/o caps de setmana. Dintre d’aquest es troben els torns de vacances de Setmana Santa i d’Estiu que organitza el Club Llevant.
On es desenvolupen les activitats?
Moltes activitats es desenvolupen a l’edifici del Club Llevant i altres al medi urbà i natural, per tal de realitzar activitats de caire comunitari.
Com es distribueixen els grups d’oci?
Primerament, les persones interessades han de concertar una entrevista inicial amb la coordinadora del servei, d’aquesta manera es podran definir els seus interessos i el suport que necessita. Per tant, la distribució dels grups s’adequa a les preferències i els suports de les persones.
Quina és la ràtio participant/monitor?
La ràtio establerta és de 7 participants i 1 monitora. Però tot depèn del suport que necessiti la persona i/o el grup. Per tant, la ràtio pot variar segons les necessitats de suport dels participants per oferir una atenció de qualitat.
Com podem inscriure’ns al Club Llevant? Amb qui he de contactar?
La persona de contacte és la seva coordinadora Leire Muñoz. Podeu contactar amb ella via mail: lmunoz@aspanin.cat o via telèfon: 693.816.415.
Haureu de concertar una entrevista inicial i se us informarà de la resta.
EL PROGRAMA DE SUPORT A L’AUTONOMIA A LA PRÒPIA LLAR RESPON ELS DUBTES
El Programa de Suport a l’Autonomia de la Pròpia Llar es va crear perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin arribar a tenir una opció de vida basada en l’autodeterminació i l’autogovern. Per tant, el programa facilita poder viure d’una manera autogestionada i independent.
D’altra banda, es persegueix assolir el màxim desenvolupament personal en la realització de les tasques de la llar, amb una intervenció conjunta de tots els professionals que formen part del programa, les institucions, la família, la comunitat i el mateix usuari.
Qui es pot beneficiar del programa?
Requisits:
- Tenir reconegut el grau de discapacitat igual o superior al 33% o ser beneficiari d’una pensió de la Seguretat Social d’incapacitat permanent en el grau de total, absoluta o gran invalidesa, o ser pensionista de classes passives que tinguin reconeguda una jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.
- Tenir entre 18 i 65 anys
- Tenir valorada la situació de dependència amb un GRAU I o SENSE GRAU
- Poder desenvolupar les AVD amb el suport previst
- En el cas de convivència amb tercers, que aquest tinguin reconegut un grau de dependència
- No ser beneficiàries dels serveis residencials, centre de dia, serveis d’atenció domiciliaria i ajuts PUA.
- Estar empadronat i residir legalment en un municipi de Catalunya durant cinc anys, dos de les quals han de ser anteriors a la presentació del formulari.
Situacions:
- Convivència amb un o tots dos progenitors sempre que aquests tinguin reconegut un grau de dependència igual o superior al grau I.
- Convivència amb fills menors de 18 anys o majors d’edat amb un grau reconegut de dependència igual o superior al grau I.
- Convivència amb cònjuge o assimilat sempre que aquest tingui reconegut un grau de dependència igual o superior al grau I, o bé amb una discapacitat intel·lectual o malaltia mental reconeguda igual o superior al 45%.
- Convivència amb altres persones quan aquestes siguin beneficiàries del Servei de suport a l’autonomia en la pròpia llar o del servei d’acompanyament a la vida independent amb un nombre màxim de quatre persones.
- Convivència amb altres persones sense vinculació personal.
Quines són les àrees d’atenció?
- La higiene personal.
- La higiene de la llar, el pis o l’habitatge.
- L’ús d’electrodomèstics.
- Les nocions bàsiques de cuina i del menú.
- La convivència.
- La gestió econòmica.
- La seguretat.
Què és el pla de treball?
És l’instrument de treball diari que permet ordenar les intervencions ajustades a les necessitats individuals de la persona. Aquestes intervencions han de permetre millorar el funcionament de cada persona, garantint unes millors condicions de vida i establint els suports necessaris per a aquestes millores.
Quins professionals hi treballen al projecte?
- La direcció tècnica.
- La psicòloga.
- Els/les auxiliars tècnics educatius.
LA LLAR-RESIDÈNCIA JOSEP NIUBÓ RESPON ELS DUBTES
Les llar-residència són equipaments d’acolliment residencial, de caràcter temporal o permanent, adreçats a persones amb un grau de discapacitat intel·lectual igual o superior al 33% que necessiten la provisió d’un servei substitutori de la llar pel fet de ser impossible o desaconsellable viure a la pròpia llar.
Quins serveis ofereix?
A les llars residència s’ofereixen serveis d’atenció global orientats al manteniment i la millora de l’autonomia de les persones assistides:
- Serveis generals bàsics (acolliment, allotjament i manutenció)
- Atenció a la salut i seguretat personal a la llar
- Atenció a la dependència i capacitat funcional
- Atenció social
- Assessorament i supervisió
Com es gestionen?
Aquests serveis els presten professionals de manera personalitzada i amb diferent intensitat de suport en l’atenció a les persones assistides, en funció de les seves necessitats individuals. A la mateixa sol·licitud en què es demana accedir a un recurs de centre de dia també es fa referència a l’accés a la llar residència i a la residència, sigui quin sigui el seu nivell d’atenció.
Tenint en compte la discapacitat de la persona que es beneficia d’aquest recurs, s’establirà un nivell diferent d’atenció, un tipus diferent d’atenció per part del professional (més o menys hores) i un mòdul econòmic (més o menys alt) que es pagarà a l’entitat que ofereix aquest recurs.
Per a sol·licitar l’ingrés, cal adreçar-se al Servei de valoració i orientació a persones amb discapacitat (CAD) que correspongui per zona, on s’elaborarà i supervisarà un programa individual i es dictaminarà el tipus de residència més adient per a cada cas.
Quins objectius té?
General:
- Atendre en règim d’acolliment residencial a un col·lectiu de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, les quals tenen necessitat de suport intermitent, limitat o extens en algun cas, relacionat amb les afectacions secundàries associades.
Específics:
- Tenir cura de les necessitats bàsiques de les persones amb discapacitat intel·lectual o pluridiscapacitat secundària associada.
- Elaborar una programació d’activitats que sigui funcional i adequada a l’edat i a les necessitats dels usuaris.
- Afavorir la continuïtat de la relació de les persones amb discapacitat intel·lectual originàries del municipi de Badalona amb el seu entorn, família, amics, veïns, etc.
- Vincular el servei i coordinar-se amb la xarxa de dispositius comunitaris (socials i sanitaris), tant formals com informals, per donar resposta a les necessitats de 8 persones amb discapacitat intel·lectual i necessitat de suport intermitent o limitat.
- Afavorir les oportunitats d’oci i permetre la participació activa en la comunitat, potenciar l’autodeterminació amb independència de la seva condició i edat.
