Entrades

Vols reviure el sopar solidari?

El divendres 26 de gener ens vàrem reunir al BCIN per celebrar un any més que volem una societat més justa i que estem disposats a salvar tots els obstacles que ens trobem pel camí de la plena inclusió per les persones amb discapacitat intel·lectual.

150 comensals ens vem aplegar en un espai envejable, amb un catèring  esplèndid i moltes ganes de contribuïr a millorar Badalona.

L’esdeveniment el van obrir les paraules de la nostra presidenta, Maite Forteza i de l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater. La presidenta va voler distingir tots els treballadors que voluntàriament trien treballar per un sector de la societat que es troba marginat. L’alcaldessa va insistir en tota la tasca que les entitats fan per contribuir a millorar les nostres ciutats, detectant problemes i buscant solucions. Amb aquestes paraules ens van marcar el camí de futur i la feina a fer per aconseguir una societat més justa.

L’acte serveix per finançar de forma alternativa els projectes d’Aspanin.  Aquest any l’entitat ha posat el focus en les persones amb discapacitat intel·lectual envellida i estem lluitant per la creació d’un centre de dia per a persones grans amb discapacitat intel·lectual.

Volem agraïr a totes les persones que amb la seva assistència van mostrar el seu suport a Aspanin i ens van aportar fons per poder realitzar els nous projectes. I també volem agraïr especialment a tots els col·laboradors: el BCIN que ens cedeix l’ espai, la Pastisseria Comas que ens posa el càtering,l’Alícia Hernández que ens ha fet unes galetes com a record del sopar, tots els qui ens aporten els seus productes per a la nostra rifa: Vins Masia Coll de Canyet, Farmàcia Serentill, Llibreria Saltamartí, K-nonge 50, Embotits Argudo, perfumeria L’Essence, Ferreteria Prim, Perfumeria Blau i Dama.

Per tancar la vetllada el grup de Teatre T-EMA de l’Orfeó Badaloní, ens va oferir una selecció del musical Urinetown: The Musical. Musical que estrenaran el 25 de febrer al Círcol Catòlic a benefici d’Aspanin. Així que si us agrada ja podeu començar a encarregar les vostres entrades.

Consells psicològics: Com acompanyar en els processos de dol

Tard o d’hora, al llarg de la nostra vida, tots hem d’afrontar la pèrdua. Pot ser la pèrdua del nostre lloc de treball, del nostre nivell de vida, d’una parella, així com la mort d’un ésser estimat. Cada persona pot reaccionar d’una manera diferent davant la pèrdua, però a ningú ens deixa indiferents. Aquestes pèrdues ens afecten i donen lloc al que coneixem com al procés de Dol, que genera canvis en el nostre organisme i a l’estat d’ànim, canvis que generen un fort sentiment de malestar, tristesa i ràbia. En ocasions, pot aparèixer el contrari: un bloqueig emocional que ens impedeix tornar a sentir plenament.

Les persones amb discapacitat no són diferents a la resta en aquest aspecte i poden patir un trasbals important davant la pèrdua. Tot i això, com tothom, per resoldre-ho de manera saludable necessiten poder realitzar un procés de Dol, i poder tancar el tema dolorós, cosa que els resulta més complicat, ja que a vegades no el poden entendre, per les limitacions cognitives que pateixen. També poden trobar-se amb altres dificultats a l’hora d’afrontar les pèrdues, com l’expressivitat limitada i la reduïda consciència emocional, que dificulta el poder obrir-se amb els altres i deixar anar aquest dolor.

També pot dificultar la gestió del procés l’ambient institucional en el que en molts casos es troben, que limita els espais d’intimitat i redueix el nucli de recolzament més proper. Afegir que algunes pèrdues poden generar-ne d’altres de secundàries al reduir les oportunitats d’oci i de desenvolupament personal (per exemple al morir un germà, que sempre el portava al cine o l’ajudava a fer els currículums per buscar feina).

A l’hora de comunicar una mort o un fet dolorós, no hem de caure en l’error de deixar-los de banda i no fer-los partícips del que està passant al seu voltat per tal de “protegir-los”, o per la creença que “total, no se n’adona del que està passant”. El sentir-se exclosos dels fets i alhora no tenir un espai per parlar-ho perquè tothom al seu voltant fa com si no passés res pot generar en la persona un gran buit interior i soledat, que se suma al dolor que causa la pèrdua en si.

Tot i aquestes dificultats, si podem portar el procés d’una manera oberta i amb recolzament, pot resultar ser el que la persona necessita per superar el dolor que pateix, seguir endavant amb la seva vida i generar un aprenentatge i un creixement. Caldrà obrir-nos, tractar-ho amb naturalitat, compartir, validar i tenir clar que hi haurà dolor i malestar, i que aquest és el camí cap a la salut i la superació.

Consells psicològics: Com comunicar-nos amb persones amb discpacitat intel·lectual

A l’hora de comunicar-nos amb persones amb discapacitat, hem de tenir en compte que, en alguns casos, haurem d’adaptar el nostre missatge i expressió al seu nivell de comprensió.
És important prestar atenció tant a com ens comuniquem verbalment, com a la informació no-verbal que donem (i que ambdues siguin congruents) per evitar que es produeixi un malentès en el missatge que volem donar. Facilita molt la transmissió del missatge que mirem als ulls, fem servir un to de veu clar i una pronunciació acurada.
El missatge verbal cal adequar-lo a la comprensió de cada persona en concret. Evitar fer servir paraules complexes en la majoria dels casos, i utilitzar un llenguatge similar al que fa servir la persona. Si ho requereix també, fer sevir un ritme més lent de parla i repetir el missatge en cas que ens ho demanin. En ocasions caldrà tenir paciència si ens demanen de repetir-lo diverses vegades i tenir en compte que pot ser degut a que alguna part no l’han entès bé o a que necessiten més seguretat.
També cal que donem importància al missatge no verbal que donem, per reforçar el nostre missatge verbal i per evitar donar informació inconscient que el contradigui. Per a que puguin entendre’ns bé, haurem de tenir un to de veu que no sigui massa suau i, alhora, també hem d’evitar cridar o parlar molt fort perquè no es violentin. Una postura oberta i sincera ajuda a la confiança i a que ells també s’obrin.
Per complementar tot això, també ens caldrà fer una escolta activa que farà que se sentin part de la conversa i millora la interacció. És important deixar espais de silenci i deixar-los temps per que ells es puguin expressar ja que, si no, a vegades els costa agafar el seu espai. Per contra també podem trobar algunes persones que parlin molt seguit i ens dificulti la intervenció. En aquests casos hem d’actuar amb assertivitat i caldrà buscar moments on puguem tallar el discurs per evitar massa divagació i repetició, sense ser bruscos ni violentar-los.
Com en tota comunicació, aquesta pot ser senzilla si volem fer-nos entendre i pensem un moment en com l’altre persona ens pot entendre millor.